Museos
El Muséu Barjola ocupa l'antiguu complexu de La Trinidá: per un sitiu; la casa palaciu de Xove, de la que malpenes se caltién la fachada principal, y per otru, la capiella de La Trinidá, un fantásticu exemplu del barrocu xixonés del sieglu XVII, de la que sí se caltuvo la fachada y l'estructura p
El Centro d'Artesanía de Bres allúgase na antigua Casona de Villanueva, nel centru de Bres, a cinco quilómetros de la capital del conceyu.
Al traviés de paneles interpretativos y cola ayuda de mapes, cronogramas y semeyes, el públicu pue facer un percorríu nel Centru de Recepción y Interpretación peles distintes etapes del arte prerrománico asturianu y pelos quince monumentos que formen esta arquiteutura. El centru tamién cuenta con
Asitiáu en Puertes de Vidiago, a doce quilómetros de Llanes, atópase l'Ídolu de Peñatú, un crespón d'arenisca que destaca al oeste de la Sierra de La Borbolla, nuna redolada onde se caltienen unos cincuenta túmulos.
Gaspar Melchor de Xovellanos foi ún de los principales esponentes de la Ilustración nel Estáu. El Muséu Casa Natal que lleva'l so nome ta allugáu nuna casa palaciu construyida ente finales del sieglu XIV y principios del sieglu XVI, onde nació l'escritor nel 1744.
El castru del Picu San Ḷḷuis, en Samartín de Beduléu, conceyu d'Ayande, foi descubiertu por José Lombardía Zardaín, vecín d'Ayande. Les primeres escavaciones desenvolviéronse mientres 1962 y 1963 baxo la direición compartida d'Elías Domínguez y Francisco Jordá.
El Castro de Mouguías asítiase aprosimao a 1 quilómetru de la mariña. Ocupa una llomba d'unos 70 metros d'altor, emplazada na marxe derecha del regueru d'Ortigueira. Foi afayáu nel 1939, pero nun foi escaváu per primer vegada hasta los años 1968 y 1970.
El Muséu Costumbrista Benjamín Pumarada ta asitiáu en ""La Panerona"" de l'área recreativa de Cenera.
Datada na década de los 20, promovida pola firma de capital vascu Hulleras de Turón, ye una obra d'inxeniería na que la so amenorgada escala y la so magnífica restauración dexen entender el funcionamientu d'estes instalaciones y lo que foi la historia industrial de la zona.
Corría la segunda metá del sieglu XIX y el Xixón fabril, industrial y obreru crecía ensin frenu.
Páxines
Zircon - This is a contributing Drupal Theme
Design by
WeebPal.