Museos
Diz la lleenda, que la Piedra de Filadoira tresportóla una vieya filandera na cabeza, ensin parar de filar, per tola sierra dende San Roque hasta la Sierra de Enterríos, pa colocala como cubierta d'un dolmen.
Coleición museográfica de calter etnográficu, con unes 2.000 pieces sobre los llabores del castru y preseos de la vida diaria allugaos nuna antigua casa de llabradores y ganaderos del sieglu XVII. La vivienda consta de cocina con llareira, habitación y una sala o salón, con tolos sos enseres.
Gaspar Melchor de Xovellanos foi ún de los principales esponentes de la Ilustración nel Estáu. El Muséu Casa Natal que lleva'l so nome ta allugáu nuna casa palaciu construyida ente finales del sieglu XIV y principios del sieglu XVI, onde nació l'escritor nel 1744.
El castru del Picu San Ḷḷuis, en Samartín de Beduléu, conceyu d'Ayande, foi descubiertu por José Lombardía Zardaín, vecín d'Ayande. Les primeres escavaciones desenvolviéronse mientres 1962 y 1963 baxo la direición compartida d'Elías Domínguez y Francisco Jordá.
El Muséu Barjola ocupa l'antiguu complexu de La Trinidá: per un sitiu; la casa palaciu de Xove, de la que malpenes se caltién la fachada principal, y per otru, la capiella de La Trinidá, un fantásticu exemplu del barrocu xixonés del sieglu XVII, de la que sí se caltuvo la fachada y l'estructura p
Corría la segunda metá del sieglu XIX y el Xixón fabril, industrial y obreru crecía ensin frenu.
El Muséu Evaristo Valle, constituyíu nel 1981 como fundación cultural, ye frutu del ciñu y l'arrogancia de María Rodríguez del Valle -sobrina del pintor-, que dende la so muerte nel 1951 axuntó con almirable celu obres, oxetos personales y documentos del artista que güei integren los fondos del m
A principios del sieglu XIII la ciudá contaba yá con dalgún tipu de cerca, con trazáu dispuestu por Alfonso IX. Alfonso X impulsaría'l remate de les obres, que s'empecipiaron hacia'l 1261 y tuvieron de terminase nel sieglu XIV.
Una villa romana ye una esplotación agropecuaria con dos partes estremaes: la zona residencial o pars urbana y la pars rústica.
El Muséu Antón, inauguráu en xunetu del 1989, ta dedicáu a la figura del escultor Antonio Rodríguez García (1911-1937), asina como a la escultura en toles sos manifestaciones.
Páxines
Zircon - This is a contributing Drupal Theme
Design by
WeebPal.