Museos
Esti centru recueye la historia de l'artesanía del fierro nel conceyu de Bual y el so comercialización, una gran actividá que s'estendió mientres los sieglos XVIII y XIX.
El Conceyu de Bual, cola creación de la Casa l'Apicultura, pretende: ufiertar servicios d'asesoramientu y formación a los apicultores, asina como crear una coleición museográfica de temática apícola pa espublizar l'antiguu arte de criar abeyes y caltener coles mesmes toes aquelles pieces rellacio
L'aula pretende ser un llugar onde conocer y esplorar más sobre la fauna, la flora y la etnografía. En definitiva, tolos recursos que vas poder atopar dientro del parque.
Esti castru ye ún de los más importantes d'Asturies, con restos que s'atopen xunto a ríu Pendia.
L'aula ta allugada nun antiguu mataderu rehabilitáu, de principios del sieglu XX. Convirtióse nun centru de referencia de vivencies marines, con temes que tomen dende la caza de la ballena na Edá Media hasta la emigración a América.
El Muséu Costumbrista Benjamín Pumarada ta asitiáu en ""La Panerona"" de l'área recreativa de Cenera.
Una villa romana ye una esplotación agropecuaria con dos partes estremaes: la zona residencial o pars urbana y la pars rústica.
Corría la segunda metá del sieglu XIX y el Xixón fabril, industrial y obreru crecía ensin frenu.
Nel interior de la casa, allugada nesta aldea del conceyu de Taramundi habitada mientres sieglos por families de ferreiros, amuésase una escoyeta de gran interés cultural d'instrumentos y ferramientes d'un caseríu de la contorna.
El Castro de Mouguías asítiase aprosimao a 1 quilómetru de la mariña. Ocupa una llomba d'unos 70 metros d'altor, emplazada na marxe derecha del regueru d'Ortigueira. Foi afayáu nel 1939, pero nun foi escaváu per primer vegada hasta los años 1968 y 1970.
Páxines
Zircon - This is a contributing Drupal Theme
Design by
WeebPal.